LA FUNDACIÓ
Ara fa més de 30 anys que alguns dels membres més inquiets de tres entitats locals —el Col·lectiu Cívic la Forana, l’associació cultural GERC Llar i el Grup Jove—, decidírem crear la Colla de Dimonis a Massalfassar.
Ens inspiràvem en experiències semblants iniciades uns mesos abans a Benimaclet, Vinaròs i el Grau de Castelló; en els espectacles de Comediants i Xarxa Teatre; en el fascinant imaginari de les santantonades dels Ports; i en la llarga tradició coetera del nostre poble.
El correfoc era una forma d’estendre, al llarg de l’any, la passió pel foc i la pólvora. Creàrem un primer guió amb tots eixos ingredients i anàrem incorporant-hi nous elements: els personatges de Llucifer i la Diablessa, que ja apareixien a la comparsa diablera del Corpus de València i conservaven les colles del Principat —amb la nostra colla germana de Montornès del Vallès com a referència més propera—; el vestit, adoptat a imatge del que s’utilitzava en les representacions del Betlem a Massalfassar; i un inacabable degoteig de bèsties que ha seguit fins l’actualitat.
LA CONSOLIDACIÓ
La trajectòria de la colla ha sigut un llarg camí d’assaig i errada, ple d’incerteses i grans satisfaccions: ningú no oblidarem com, al final d’un correfoc a les festes de Llodio —on acudírem convidats pels amics d’Untzueta Dantza— la multitud assistent començà a cridar “Menos verbenas, más valencianos!!”; o, quan a Cremona, on es portà l’ajuntament d’Alaquàs per celebrar l’agermanament amb la ciutat italiana, l’endemà de l’espectacle obríem les portades dels diaris: “Straordinaria esibizione in piazza Duomo dei diavoletti valenzani”; o, en fi, quan el 19 de març del 2005 tancàvem la primera Cavalcada de Foc a València, amb una espectacular encesa de la Porta de la Mar, veritable culminació de la nostra trajectòria pirotècnica.
Al mateix temps, la dinàmica de la Colla començà a transcendir el propi correfoc, fagocità les entitats fundadores i, sobretot a partir de la inauguració del Café l’Infern, seu de la Colla des del 1995, la convertí en una hiperactiva i multidisciplinària associació cultural.
MOLT MÉS QUE FOC I PIROTÈCNIA
Darrere de la fundació de la Colla de Dimonis hi havia una idea intuïtiva, embrionària, que amb el temps hem anat depurant i visibilitzant: la urgència de recuperar una cultura popular horitzontal, arrelada i participativa. Una cultura popular que enteníem com un poderós vehicle d’integració, vertebració i dinamització col·lectiva.
Amb aquest propòsit plantejàrem una estratègia d’empoderament iniciada amb l’establiment d’una nova festa de sant Joan a Massalfassar que convertírem en la fita central del nostre calendari. I després ampliarem el nostre marc d’acció a altres àmbits: música, ball, gastronomia, jocs tradicionals, literatura popular, arquitectura rural, etc.
Entre el 1994 i el 2002, la Colla publicà onze números de la revista d’estudis, divulgació i opinió comarcal La Roda del Temps, que contribuí a la fundació del Centre d’Estudis de l’Horta Nord i que ha anat adquirint amb el temps la condició de publicació de culte. La Roda del Temps tingué una important influència en el desvetllament de la consciència comarcal i en l’extensió de les lluites per la preservació de l’horta i del seu patrimoni.
La necessitat d’anar més enllà dels límits locals i comarcals ens portà a fundar l’any 1997, amb els grups Urbàlia Rurana i la Romàntica del Saladar, l’associació TraMús – Tradició i Música. Dos anys després, el 1999, TraMús, juntament amb les associacions Carrutxa de Reus i Solc de Lluçanès, treia al carrer el primer número de la revista de cultura popular Caramella, la qual, 21 anys i 42 números després, ha esdevingut una referència ineludible.
A causa d’aquesta frenètica activitat, la Colla ha teixit una espessa trama de complicitats amb centenars de persones i entitats del país. Complicitats ideològiques i humanes que constitueixen indubtablement el bagatge més important adquirit en aquests anys.
